Que vivim sobreexposats a la llum blava no és cap secret. Ja sigui a la feina davant de l’ordinador, al sofà de casa enganxats a una sèrie de Netflix o pel carrer a punt d’ensopegar per no deixar de fer un m’agrada amb el mòbil; les pantalles il·luminen perennement les nostres vides. Però si durant aquestes vacances decidiu deixar de fer lliscar els dits per uns dies, hi ha formes molt divertides de lluitar contra l’horror vacui.
Les ‘Vacaciones Santillana’ dels adults
La sintonia dels anuncis de ‘Vacaciones Santillana’ marcava l’inici de l’estiu per als nens i nens de tota una generació. Els quaderns d’exercicis i fer la digestió eren dues tasques obligades i ineludibles abans de poder banyar-nos a qualsevol piscina. Però fa vuit anys que Blackie Books va rescatar la idea per reconvertir-la en el ‘Cuaderno de vacaciones para adultos’. Un divertit recull de passatemps, tests, mots encreuats i jocs de lògica carregat de referències dels anys 80 i 90 i que combina l’humor amb la cultura. El lector ha de reflexionar sobre qüestions tan dispars com què se’n va fer de l’actor que interpretava Screetch a ‘Salvados por la campana?’, quins eren els autors més odiats per Nabokov? o quin seria el nom artístic de David Bisbal si es passés al trap?. Interrogants que surten de la curiositat inesgotable dels seus creadors, el periodista i escriptor Daniel López Valle i l’il·lustrador Cristóbal Fortúnez.
L’auge dels jocs de taula
Les “soirées” franceses i alemanyes giren tot sovint al voltant d’un joc de taula. Una afició que ja fa dècades que va superar clàssics com el dòmino o el parxís per deixar pas als jocs de taula moderns, que introdueixen els jugadors en trames complexes i universos d’allò més elaborats. A Catalunya, l’hàbit de jugar ha tingut sempre un seguiment més discret que a la resta d’Europa, però actualment viu un dels seus millors moments, tant pel que fa al públic com a la creació. Així que trobem un bon grapat de propostes d’autoria barcelonina per jugar aquest estiu. Entre les quals, ‘Sherlock’, un joc de cartes de misteri de GDM Games (editorial creadora de Guerra de Mitos). Els seus autors i guionistes, Martí Lucas i Josep Izquierdo, ens conviden a posar-nos a la pell d’un detectiu i resoldre diferents crims. Un format que enganxa perquè ja s’ha traduït a 17 idiomes i ha estat nominat a l’Spiel des Jahres, el premi més prestigiós del sector.
Llibres per posar a la maleta
‘Qui tem la mort’, de Nnedi Okorafor
Guanyadora del premi mundial de fantasia a la millor novel·la, l’obra de Nnedi Okorafor denuncia les violències estructurals, el racisme, el masclisme i les desigualtats en un Àfrica futurista després de l’holocaust nuclear. En aquest escenari, la Najeeri pateix una brutal violació i pareix una nena amb cabells i pell de color de la sorra a qui anomena Onyesonwu, que significa “qui tem la mort?”. Un relat ple de fantasia i èpica que converteix una recerca personal en una lluita col·lectiva. (Raig Verd)
‘Saps que ho vols’, de Kristen Roupenian
Quan ‘The New Yorker’ va publicar un dels seus contes (‘Cat person’), l’any 2017, la història va causar un gran rebombori en el context del moviment #Metoo. Narrava una cita desastrosa entre una estudiant i un home més gran que es va acabar fent viral. Aquest és un dels relats centrals de ‘Saps que ho vols’, un recull irreverent i explícit de Kristen Roupenian que gira al voltant del sexe, les cites, la culpa, el plaer i les relacions de poder entre els gèneres. Personatges que ens permeten treure el cap a l’abisme de les relacions humanes i ens ensenyen veritats que espanten i sedueixen alhora. (L’Altra Editorial)
‘El aliado’, d’Iván Repila
“Yo soy el tío más feminista del mundo”, així es defineix l’humil protagonista d’aquesta novel·la a la primera línia del text d’Iván Repila. Una sàtira que posa un mirall davant d’aquells homes que es proclamen a favor de la igualtat i creuen que amb això ja han contribuït de sobres a la causa. Més que una reflexió pel que fa a les reivindicacions feministes, és una mirada irònica i afilada al masclisme en minúscules, el que passa desapercebut perquè no surt als telenotícies però que impregna tots els estrats de la societat. Les crítiques que ha rebut el text a espais com ForoCoches demostren que ha punxat just on feia mal. Una clatellada basada en el propi aprenentatge amb un fals epíleg imprescindible d’Aixa de la Cruz. (Seix Barral)
‘Vozdevieja’, d’Elisa Victoria
La Marina té només nou anys, però a l’escola li diuen Vozdevieja. És una nena capaç de navegar per l’estiu sevillà amb una lucidesa i capacitat d’anàlisi sorprenents. Viu preocupada per la malaltia de la seva mare i manté una relació especial amb l’àvia, la seva millor amiga. Elisa Victoria demostra en aquesta novel·la una prosa divertida i poètica que ens retorna amb certa nostàlgia a escenes quotidianes de la infantesa dels anys 90. Per si de cas hem oblidat que, de marrecs, ja teníem pors, desitjos, i fins i tot opinions, sobre les foscors que ens envoltaven. (Blackie Books)
Si voleu més informació, cliqueu i visiteu aquest article:
