Aquest any la celebració de la diada de Sant Jordi ha estat, com tot el que estem vivint, ben atípica. De tota manera no hem d’oblidar les tradicions que ens engrandeixen com a poble i que són el símbol de la nostra identitat.
La llegenda de Sant Jordi és ben viva a la nostra societat, avui no tenim un drac ferotge que devora ramats i endrapa princeses, però sí que estem lluitant contra un enemic més petit, gairebé invisible, però igual de letal. També tenim cavallers que lluiten contra aquest monstre, no porten capa ni espasa ni escut: duen mascaretes, respiradors i medicaments. Són els herois del dia a dia. Els vilatans atemorits podrien ser tots els que restem a les llars, els que tenen cura dels nostres avis, els que han d’anar a treballar perquè la vida no s’aturi i tot el poble que, amb els seus petits, però enormes, sacrificis, farà que sortim més forts, més savis, per continuar amb la nostra lluita.
Des del claustre de l’Escola Vedruna us oferim aquesta llegenda recitada entre tots els mestres i professors, esperem que us agradi aquesta mostra de què estem confinats però units, que no oblidem les tradicions i que us trobem a faltar.
